Solidaritat amb la vaga del Museu de l'Art Prohibit

( leer en castellano aquí )

Les plantilles subcontractades del Museu de l’Art Prohibit portem més de 45 dies de vaga indefinida.

Hem iniciat aquest campanya per demanar suport per la caixa de resistència, perquè ens ajudeu a portar a bon port la vaga que vam iniciar el 26 de febrer de 2025.

Qui som nosaltres i de qui és el Museu?

Nosaltres som la plantilla d’atenció al visitant, la que està a la botiga, que ven les entrades, que les valida, que informa de l’exposició, que presta els serveis auxiliars, etc.

Som la plantilla que fa funcionar el Museu. Però enlloc de contractar-nos directament, el Museu ens subcontracta a través de tres empreses diferents: Palacios y Museos SL, Silicia Serveis Auxiliars i Magmacultura.

Malgrat estar dividits en tres empreses diferents ens hem unit davant de les mateixes problemàtiques, per recolzar-nos mútuament i plantejar les nostres reivindicacions.

El Museu de l’Art Prohibit és propietat del Tatxo Benet, propietari també de la gran corporació de contingut televisiu Mediapro.

Com veurem més endavant, el Museu i el seu propietari tenen un discurs de cara a la galeria que no es correspon de cap manera en com tracten als seus treballadors.

El detonant de la vaga: manca de cadires i calefactors

Mentre el Museu controla amb precisió la temperatura i humitat a les quals estan exposades les seves obres, els treballadors i treballadores de carn i ossos de totes les subcontractes estan obligats a estar en posicions exposades a corrents d’aire a l’hivern, sense climatització, sense roba d’abric adequada, però amb americana a l’estiu i a aguantar fins a 9 hores al dia de peu.

Així doncs, pel Museu de l’Art Prohibit, els treballadors som fins i tot menys que mers objectes. És contra aquesta situació abusiva que vam començar a organitzar-nos els treballadors de les tres subcontractes i a posar sobre la taula totes les problemàtiques laborals.

Quines són les reivindicacions de la vaga?

Les reivindicacions de la vaga són qüestions bàsiques

1. Climatització adequada a l'estació i final de posicions en corrents d'aire. Vestuari adequat per a les condicions de fred i calor.

2. Prou de posicions estàtiques i dempeus tota la jornada: cadires ergonòmiques i rotació.

3. Més personal, especialment en cap de setmana.

4. Descans efectiu de 20 minuts per jornades de cinc hores. Actualment amb la falta de personal, si s'ha de deixar sol l'espai, en realitat no podem descansar 20 minuts.

5. Aplicació del Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya i reconeixement de la categoria d'informadors.

6. Pagament del plus festiu i compensació per festiu treballat.

7. Fi de la imposició de les vacances.

8. Desglossament dels conceptes de la nòmina.

9. Compliment de la desconnexió digital.

10. Fi de los contractes temporals.

11. Fi de l'assetjament i amenaces, tant per escrit com verbals, presencials o per telèfon.

12. Tots a fixes de l'empresa principal!

Com es pot veure, hi ha determinades reivindicacions que depenen de les empreses subcontractes i n’hi ha d’altres que depenen directament del propi Museu.

Quina va ser la primera reacció del Museu de l’Art Prohibit?

La reacció immediata de la Direcció del Museu quan va rebre la convocatòria de vaga amb la taula reivindicativa per part dels treballadors de Magmacultura va ser rescindir el contracte amb aquesta subcontracta com a mecanisme per treure’s de sobre la plantilla reivindicativa.

Així, la primera reacció de la Direcció del Museu va ser despendre’s fulminantment de la plantilla que havia plantejat les reivindicacions. O això es pensaven, perquè acte seguit van rebre les convocatòries de les plantilles de Palacios y Museos SL i de Silicia Serveis Auxiliars.

Aquesta primera reacció és molt significativa dels motius de fons que han portat a la vaga: una direcció que es creu i viu per sobre dels treballadors subcontractats, als que considera part del mobiliari (o fins i tot menys) als que pot tenir en qualsevol condició i que quan protesten es pot desprendre d’ells sense més com qui canvia una prestatgeria.

Seguiment complet de la vaga i propostes de negociació

Aquesta primera reacció de la direcció del Museu, no va aconseguir atemorir a la plantilla que encara seguia subcontractada i la vaga es va iniciar

La unitat de les tres plantilles subcontractades ha estat completa, superant les divisions corporatives i fent pinya en torn de les reivindicacions decidides per les assemblees de vaguistes.

Per part dels vaguistes, mentre ens mantenim ferms en la convocatòria de la vaga, hem fet reiterades propostes de negociació.

Davant d’això, la resposta de la part empresarial ha estat enrocar-se i utilitzar els mitjans que veurem a continuació per infringir el nostre dret de vaga.

Silenci mediàtic: per quin motiu?

Quan vam fer el primer comunicat de premsa, diversos mitjans se'n van fer ressò, simplement informant de la convocatòria de vaga i de les reivindicacions.

Però molt curiosament, al cap d'unes hores, els titulars i els continguts d'aquests articles van començar a mutar. I des de llavors, malgrat portar pràcticament 50 dies en vaga, silenci absolut.

El motiu és, no cal dir-ho, la figura del Tatxo Benet i l'ombra de Mediapro que imposen aquest silenci mediàtic.

Per què dura tant la vaga?

Si tota la plantilla està en vaga, si les reivindicacions són bàsiques i elementals, si els vaguistes han proposat reiterades negociacions, com és que s’allarga tant la vaga?

S’allarga perquè l'empresa està substituint els vaguistes amb vigilants de seguretat privada, perquè durant dues setmanes el piquet ha estat subjecte a una intensa pressió policial (incloent la retirada de taules per posar octavetes informatives) i perquè el Museu a contractat una empresa ad hoc de "controladors" que el que fan és increpar als vaguistes, pressionar els vianants perquè entrin al museu.

Com que poden saltar-se impunement el dret de vaga, les empreses no senten cap necessitat de negociar. I com que un cop posada la corresponent demanda davant de la jurisdicció social, el judici està assenyalat pel cap de 4 (quatre) mesos, estan tranquils en la seva impunitat i compten amb que haurem d'abandonar abans.

Per això és molt important la col·laboració i solidaritat dels que pugueu aportar el vostre gra de sorra a la caixa de resistència per no haver-nos de rendir davant de la prepotència patronal.

La nostra millor arma: la solidaritat

Nosaltres tenim la determinació de seguir endavant i acabar el que hem començat. Comptem amb el suport de molts companys i companyes del sindicat i entre tots fem possible els piquets informatius diaris.

La immensa majoria dels visitants que s'apropen, un cop coneixen de primera mà la situació, decideixen solidaritzar-se amb els vaguistes i no entrar. I això és molt important perquè demostra que no està tot perdut i que encara queda un sentiment solidari amb la lluita de la classe obrera, tant per part de visitants locals com estrangers.

Creiem que és important el suport mutu i que entre tots recolzem els grups de treballadors que emprenen la lluita en condicions difícils. Creiem que és important perquè és l'única manera de no enfonsar-nos en una degradació constant de condicions laborals que afecta a tota la classe obrera.

Moltes gràcies a tots els que recolzeu la caixa de resistència i ens ajudeu a difondre aquesta vaga!

Podeu trobar més informació del desenvolupament de la vaga aquí.