Barris sense mordassa: lluitar no és delicte!
Donation protected
Barris sense mordassa: defensar el dret a l’habitatge no és cap delicte!
Les últimes setmanes els sindicats de barri Construint Malilla, Montolivet Veïnal i el Sindicat de Barri del Cabanyal hem rebut multes per valor de més de 6.000 €. Aquestes multes han estat imposades gràcies a la Llei Mordassa durant diverses accions en defensa del dret a l’habitatge i contra els desnonaments.
Les primeres multes foren imposades en abril de 2021, durant el desnonament il·legal -en data oberta- d’una dona de 75 anys sense alternativa habitacional al C/Guillem de Castro 87. Militants dels sindicats afectats i d’altres organitzacions tractaren d’impedir que s’expulsara a aquesta dona de sa casa, però la Policia Nacional va identificar i multar als primers que hi arribarem.
La segona acció per la qual hem rebut multes fou per un ‘escarni’ en una seu de Solvia el passat mes de maig. Aquesta acció es va organitzar com a resposta a les desenes de casos de desnonament d’habitatges de Promontorio Coliseum i del Banc Sabadell, gestionades per Solvia. Solvia s’havia negat -i continua fent-ho- a renovar els contractes de lloguer social i a negociar amb les persones afectades. En aquesta acció més de 15 militants de diferents organitzades fórem multades.
A més, durant el mes d’agost es van dur a terme diferents accions contra el macro-desallotjament de 8 famílies al C/Manuel Arnau (Creu Coberta) on també la policia va realitzar múltiples identificacions i proposicions de sancions.
Per últim, aquest mes d’octubre durant el desnonament d’una família amb dos menors en el barri de la Malva-rosa, la Policia Nacional es presentà dues hores abans de l’hora assenyalada i va bloquejar l’accés a dos carrers del pis en qüestió. Tanmateix, varen identificar a una quinzena de militants i ens imposaren cinc multes per suposada concentració il·legal. Però no només hem rebut multes les organitzacions citades, també altres organitzacions com la PAH o les activistes del Forn de la Barraca han estat reprimides en els darrers mesos.
Però, per què s’hi dóna aquesta repressió? Per què s’intensifica en contra nostra? Els darrers anys hem patit una ofensiva creixent contra el conjunt dels moviments socials i, específicament, contra el moviment per l’habitatge. Aquest últim representa un gran potencial i un gran perill per a les lògiques del sistema: un gran potencial perquè representa una eina organitzativa molt potent per a la nostra classe i aquest fet pensem que està demostrant-se en els barris valencians, on cada vegada hi ha major organització i poder popular. Diàriament posem en dubte que l’habitatge haja de ser un bé de mercat o que necessitem a les institucions per resoldre els nostres problemes. En definitiva, l’organització als barris està suposant -o pot suposar- un problema per al sistema i la solució no n’és altra que la repressió.
Per part de les institucions, el seu paper no és el d’un intermediari o un ens neutre, sinó que funcionen per assegurar, maximitzar i defensar els interessos dels grans tenidors. Ens enfrontem a la repressió combinada de l’Estat, de la Generalitat i de l’Ajuntament de València. En el cas del govern actual i de la Generalitat trobem una doble cara: mentre adquireixen pisos de grans propietaris d’habitatge, resolen algunes situacions d’emergència habitacional, promouen algunes ajudes al lloguer, etc.; en la majoria d’ocasions, aquestes mesures són de cara a la galeria, ja que no resolen ni aconsegueixen pal·liar el greu problema d’accés a l’habitatge i tampoc no frenen de cap de les maneres l’atac continuat contra el moviment popular dels barris. Però, allò més greu de tot és que mentre volen donar la imatge d’aliats, alhora envien a les forces repressives contra el moviment per l’habitatge, executen desnonaments abans de l’hora indicada, no dubten a l’hora d’amenaçar amb càrregues o multes massives, etc. En definitiva, les institucions són els defensors perfectes de la propietat privada de l’habitatge i dels grans tenidors.
La conclusió que hem d’extraure de tot açò és que necessitem seguir creixent en l’organització, en les assemblees de barri, sindicats d’habitatge o de barri, i en tota mena d’estructures populars. Perfeccionar la nostra lluita, la nostra organització i les nostres eines són l’única garantia que tenim per superar la repressió i el problema d’accés a l’habitatge. No ens serveixen les promeses que es fan des dels partits polítics respecte de la derogació de la Llei Mordassa o que estan en camí de posar solucions respecte de l’accés a l’habitatge. Cada vegada està més clar que les institucions i els seus gestors només serveixen a uns propòsits i interessos: els del Capital. Per tot açò, contra la seua repressió i contra els seus atacs, només ens queda treballar per la unitat del moviment per l’habitatge i el moviment obrer i reforçar les nostres eines antirepressives. El primer pas serà donar inici a una caixa de resistència comuna per als barris que s’enfronten a la repressió, que llançarem amb un crowdfunding i amb tota una sèrie d’activitats que anirem convocant.
Les últimes setmanes els sindicats de barri Construint Malilla, Montolivet Veïnal i el Sindicat de Barri del Cabanyal hem rebut multes per valor de més de 6.000 €. Aquestes multes han estat imposades gràcies a la Llei Mordassa durant diverses accions en defensa del dret a l’habitatge i contra els desnonaments.
Les primeres multes foren imposades en abril de 2021, durant el desnonament il·legal -en data oberta- d’una dona de 75 anys sense alternativa habitacional al C/Guillem de Castro 87. Militants dels sindicats afectats i d’altres organitzacions tractaren d’impedir que s’expulsara a aquesta dona de sa casa, però la Policia Nacional va identificar i multar als primers que hi arribarem.
La segona acció per la qual hem rebut multes fou per un ‘escarni’ en una seu de Solvia el passat mes de maig. Aquesta acció es va organitzar com a resposta a les desenes de casos de desnonament d’habitatges de Promontorio Coliseum i del Banc Sabadell, gestionades per Solvia. Solvia s’havia negat -i continua fent-ho- a renovar els contractes de lloguer social i a negociar amb les persones afectades. En aquesta acció més de 15 militants de diferents organitzades fórem multades.
A més, durant el mes d’agost es van dur a terme diferents accions contra el macro-desallotjament de 8 famílies al C/Manuel Arnau (Creu Coberta) on també la policia va realitzar múltiples identificacions i proposicions de sancions.
Per últim, aquest mes d’octubre durant el desnonament d’una família amb dos menors en el barri de la Malva-rosa, la Policia Nacional es presentà dues hores abans de l’hora assenyalada i va bloquejar l’accés a dos carrers del pis en qüestió. Tanmateix, varen identificar a una quinzena de militants i ens imposaren cinc multes per suposada concentració il·legal. Però no només hem rebut multes les organitzacions citades, també altres organitzacions com la PAH o les activistes del Forn de la Barraca han estat reprimides en els darrers mesos.
Però, per què s’hi dóna aquesta repressió? Per què s’intensifica en contra nostra? Els darrers anys hem patit una ofensiva creixent contra el conjunt dels moviments socials i, específicament, contra el moviment per l’habitatge. Aquest últim representa un gran potencial i un gran perill per a les lògiques del sistema: un gran potencial perquè representa una eina organitzativa molt potent per a la nostra classe i aquest fet pensem que està demostrant-se en els barris valencians, on cada vegada hi ha major organització i poder popular. Diàriament posem en dubte que l’habitatge haja de ser un bé de mercat o que necessitem a les institucions per resoldre els nostres problemes. En definitiva, l’organització als barris està suposant -o pot suposar- un problema per al sistema i la solució no n’és altra que la repressió.
Per part de les institucions, el seu paper no és el d’un intermediari o un ens neutre, sinó que funcionen per assegurar, maximitzar i defensar els interessos dels grans tenidors. Ens enfrontem a la repressió combinada de l’Estat, de la Generalitat i de l’Ajuntament de València. En el cas del govern actual i de la Generalitat trobem una doble cara: mentre adquireixen pisos de grans propietaris d’habitatge, resolen algunes situacions d’emergència habitacional, promouen algunes ajudes al lloguer, etc.; en la majoria d’ocasions, aquestes mesures són de cara a la galeria, ja que no resolen ni aconsegueixen pal·liar el greu problema d’accés a l’habitatge i tampoc no frenen de cap de les maneres l’atac continuat contra el moviment popular dels barris. Però, allò més greu de tot és que mentre volen donar la imatge d’aliats, alhora envien a les forces repressives contra el moviment per l’habitatge, executen desnonaments abans de l’hora indicada, no dubten a l’hora d’amenaçar amb càrregues o multes massives, etc. En definitiva, les institucions són els defensors perfectes de la propietat privada de l’habitatge i dels grans tenidors.
La conclusió que hem d’extraure de tot açò és que necessitem seguir creixent en l’organització, en les assemblees de barri, sindicats d’habitatge o de barri, i en tota mena d’estructures populars. Perfeccionar la nostra lluita, la nostra organització i les nostres eines són l’única garantia que tenim per superar la repressió i el problema d’accés a l’habitatge. No ens serveixen les promeses que es fan des dels partits polítics respecte de la derogació de la Llei Mordassa o que estan en camí de posar solucions respecte de l’accés a l’habitatge. Cada vegada està més clar que les institucions i els seus gestors només serveixen a uns propòsits i interessos: els del Capital. Per tot açò, contra la seua repressió i contra els seus atacs, només ens queda treballar per la unitat del moviment per l’habitatge i el moviment obrer i reforçar les nostres eines antirepressives. El primer pas serà donar inici a una caixa de resistència comuna per als barris que s’enfronten a la repressió, que llançarem amb un crowdfunding i amb tota una sèrie d’activitats que anirem convocant.
Organizer
Construyendo Malilla
Organizer
Valencia