BATALLA LEGAL PARA VOLVER ANDAR

Hola, me llamo Edgar. Estoy recaudando fondos para tratar la rehabilitación de mi padre Marian Johann, el cual se encuentra ingresado en el Instituto Guttmann en Barcelona, con el objetivo de poder volver andar.

Era el 14 d’agost de l’any passat. En Marian Johann Krusch, un sitgetà d’origen alemany, estava celebrant el seu 63è aniversari amb amics i familiar a Hochheim am Main, un poble de poc més de 18.000 habitants inclòs dins l’àrea metropolitana de Frankfurt. De cop i volta, una inesperada desgràcia. Una ensopegada fortuïta per les escales del jardí que el deixen estès a terra i amb un fort al cap. Però això no és el pitjor: la caiguda li trenca dues cervicals, X vèrtebres i la nuca. El dia abans havia sortit a córrer 16 quilòmetres, com acostumava a fer. Ara no podia bellugar ni un dit.

Amb els presents encara en estat de xoc, en Marian Johann és traslladat d’urgència a la Unitat de Cures Intensives d’un hospital proper. Onze dies després, tres dels quals els va passar en coma induït, el traslladen fins a un dels millors hospitals d’Alemanya per tractar lesions tetraplègiques. Allà inicia una lenta recuperació física i psicològica, amb intent de suïcidi inclòs. I allà també comença la lluita de la seva dona Carme i el seu fill Edgar per tal d’aconseguir el finançament necessari per poder sufragar un llarg i costós procés de rehabilitació.

Empadronat a Sitges però sense la doble nacionalitat, en Marian Johann era un cap de departament d’una multinacional automobilística alemanya, de la qual s’havia de jubilar el proper mes de novembre. És a dir: tot i passar molts períodes de l’any a la seva “estimada” Blanca Subur, cotitzava a la seguretat social del seu paí natal. I la sanitat germànica, a través del centre on estava ingressat, va traslladar a la família un diagnòstic expeditiu i demolidor: als seus 63 anys, les possibilitats de recuperar-se eren molt baixes. “No caminarà mai més”, van arribar a dir-li. En conseqüència, deixaven de costejar-li la teràpia de recuperació. Un import que ascendia, aproximadament, fins als 30.000 mensuals.

Incrèduls i plens d’impotència, dona i fill van demanar un segona valoració mèdica. I la van trobar. Primer, d’un metge alemany que va visitar-lo a l’hospital. Després, de l’Institut Guttmann de Badalona, que ara és la seva esperança de rehabilitació. Creat el 1965, el principal hospital de neurorehabilitació de Catalunya i del conjunt de l’Estat té una taxa d’èxit de més del 80%. És a dir: només hi ingressen aquelles persones a qui creuen que podran ajudar amb els seus tractaments. I en Marian Johann, avalat per un informe de 8 pàgines, estava entre elles. Va entrar a les instal·lacions a principis de març. Ara ja el posen dret, però encara no té gens de mobilitat. L’objectiu és que d’aquí a tres mesos ja pugui fer algunes passes amb l’ajuda d’un caminador.

El problema és que, després de 45 anys cotitzant, la seguretat alemanya no només s’ha negat a finançar la seva rehabilitació dins o fora del país, sinó que ara, adduint que ha tornat a Catalunya, també li vol retirar la mensualitat que percep a raó de la seva baixa laboral (uns 900 euros nets al mes). La família, “emocionalment indignada i econòmicament enfonsada”, ha decidit denunciar el cas per la via judicial, a l’espera de reunir-se amb l’Ajuntament de Sitges i el Departament de Salut de la Generalitat per explorar si els podrien ajudar d’alguna manera.

Paral·lelament, també ha engegat una campanya per recollir donacions que permetin allargar tant com sigui possible el tractament d’en Marian Johann a l’Institut Guttmann, xifrat en 35.000 euros al trimestre. La seva lluita, a base de fe i informes mèdics, continua sent que es pugui tornar a posar dempeus.