On hi hagi un xic de esperança..cal perseguir-la!!

Hola a tothom! Sóc Mireia, tinc 47 anys i em dirigeixo a tots vosaltres per explicar-vos el motiu pel qual estic realitzant aquesta campanya.
Fa quasi 5 anys, el Novembre del 2014, va arribar a casa la meva germana Elisabet i la seva filla Alegria un toc de color, la petita Ramatou. Una nena que amb aquests quatre anys hem vist com ha anat creixent, s'ha anat construïnt com a personeta, amb un caràcter fort i amb una inmensa vitalitat. Ramatou és una nena molt riallera, juganera, que li agraden un munt els animals, li agrada la natura....caminar descalça...mullar-se...menjar xocolata i dolços...res atípic quan parlem d'un infant de quatre anys.
El motiu pel qual sóc aquí és que el passat 7 de juliol, l'Eli i l'Alegria la van portar a urgències del Hospital de Sant Joan de Deu, (desprès de anar al CAP del municipi i hospital Santa Caterina )perquè feia dos dies que estaven amoïnades per la seva mirada, tenia la vista perduda..i l'equilibri no gaire bé. 
I amb el diagnóstic de Sant Joan de Deu ens vàrem quedar tots glaçats!!DIPG....tumor difuso intrinseco de la protuberancia...és un tumor en el tronc cerebral. Amb una esperança de vida de dos anys (molt dur!!!)
Dir-vos que ha estat intervinguda però només han pogut extreure una quarta part del tumor i amb la biopsia han constatat que es tracta d'un tumor maligne.....Impotència, tristesa, por, ràbia, injusticia....serien unes quantes de les emocions que estem sentint desde llavors. 
Ramatou fa una setmana i poc que ja ha començat la radio teràpia. Hem vist dies dolents, en que només dormia i d'altres més animada. Digue'm que cada dia és diferent,....vivim el present però necessitem buscar esperança.
Paral·lelament al tractament convencional que ens facilita la nostra seguretat social, hem contactat també amb IMOHE, Instituto de Salud, Medicina y Oncología Holística. On ja s'ha fet la primera visita i s'ha començat a fer tractament amb medicines i dieta especial. 

Per què aquest tractament?Doncs sencillament perquè els oncòlegs i especialistes d'aquesta clínica són coneixedors d'altres casos semblants a la Ramatou, en algun cas han aconseguit paralitzar el tumor i evitar que aquest creixi ràpid i descontrolat i en d'altres no hi hagut sort. 
Mentre hi hagi un xic d'esperança ...no deixarem de somiar!
I per aquest motiu soc davant vostre, per fer front a aquestes despeses mèdiques ens cal un cop de mà.....juguem totes les cartes, caldran visites contínues un cop Ramatou hagi acabat la radio teràpia i caldran més medicines (que barates ja us dic que no són).
Per això us demano qualsevol aportació que pogueu fer, per petita que sigui,...TOT SUMA!!! 
De tot cor...moltes gràcies per la vostra col·laboració....mil gràcies! Que corri com la polvora......moltes gràcies!!!


Hola a todos,
Soy Mireia, tengo 47 años y me dirijo a todos vosotros para explicaros el motivo de esta campaña.
Hace casi cinco años, en Noviembre de 2014, llegó a casa  de mi hermana Elisabet y su hija Alegria un toque de color, la pequeña Ramatou. Una niña que en estos cuatro años hemos visto como ha ido creciendo y construyéndose como personita, con un carácter fuerte y una inmensa vitalidad.
Ramatou es una una niña muy sonriente, juguetona que le gustan un montón los animales, la naturaleza...caminar descalza...mojarse...comer chocolate y dulces...nada atípico cuando hablamos de un niño de cuatro años.
El motivo por el cual estoy aquí es que el pasado 7 de julio, Eli  y Alegria llevaron a Ramatou a urgencias del hospital de Sant Joan de Deu, (después de ir al centro de salud del municipio y al hospital de Santa Caterina) porque llevaban dos días preocupadas por su mirada, tenia la vista perdida...y nada bien el equilibrio.
Con el diagnóstico de Sant Joan de Deu nos quedamos todos helados!!! DIPG...tumor difuso intrínseco de la protuberancia....es un tumor en el tronco cerebral. Con una esperanza de vida de dos años (muy duro!!!).
Deciros que la han intervenido pero sólo han podido extraer una cuarta parte del tumor y con la biopsia han constatado que se trata de un tumor maligno....Impotencia ,tristeza, miedo, rabia, injusticia...sería algunas de las tantas emociones que estamos sintiendo desde entonces.
Ramatou, hace una semana y poco, ha comenzado la radio terapia. Hemos visto días malos, en los que sólo quería dormir y otros en los que está más animada. Digamos que cada día es diferente,...vivimos el presente pero necesitamos buscar esperanza.
Paralelamente al tratamiento convencional que nos facilita nuestra seguridad social, hemos contactado también con IMOHE, Instituto de Salud, Medicina y Oncología Holística. Donde hemos hecho la primera visita y hemos comenzado a hacer tratamiento con medicina y dieta especial.
Por qué estos tratamientos?
Porque, sencillamente, los oncólogos y especialistas de esta clínica conocen otros casos parecidos a Ramatou, en algunos casos han conseguido paralizar el tumor y evitar que crezca rápido y descontrolado y en otros...no ha habido suerte. Mientras haya un poco de esperanza ....no dejaremos de soñar.
Y por este motivo estoy delante vuestro, para hacer frente a estos gastos médicos en los que nos hace falta una mano...jugamos todas las cartas, harán falta visitas continuas una vez Ramatou haya acabado la radio terapia y harán falta más medicinas (que baratas ya os digo que no son). Por esto os pido cualquier aportación que podáis hacer, por pequeña que sea,.....TODO SUMA!!!
De todo corazón....muchas gracias por vuestra colaboración...mil gracias!Que corra como la pólvora...Moltes gràcies!!! Muchas gracias!! Eskerrik asko!!!