-Si quieres leer en español ve más abajo

En català

Hola em dic Carlos Puig, vaig néixer amb una discapacitat visual, sóc afiliat a la ONCE i visc a Barcelona. El meu objectiu i somni és ser director de cinema. Fa un any vaig rodar el curtmetratge Un dia més, basat amb la meva experiència amb el bullying a l'institut. Després de un bon recorregut per festivals amb la plataforma d'entitats sense ànims de lucre PDA Bullying estem creant material didàctic.

Aquest material serà totalment accesible per a escoles i entitats, sense cap cost. Volem potenciar la idea de superar el bullying, donar eïnes per prevenir, detectar, afrontar i superar situacions d'assetjament escolar. Utilitzant el curtmetratge com eix central. Però a més volem completar el material didàctic amb dos curtmetratges més des de el punt de vista de l'espectador i de l'agressor, per poder fer una reflexió molt més profunda del que representa una situació d'assetjament.

Us deixem la oportunitat de col·laborar amb el projecte, cada petita donació és un pas més per acabar amb aquesta situació terrible i que noves generacions no tinguin que viure amb aquesta engoixa. Junts ho podem aconseguir.

-Per què “Un dia més”?

Aquest projecte no és només un curtmetratge sobre el bullying, no forma part d’una peça solitària. Un dia més és la segona obra d’una sèrie de projectes que esperem que vegin la llum, i que tenen com a objectiu donar a conèixer el dia a dia de la vida de les persones amb alguna discapacitat. Sense entrar a la visió actual que té la societat del nostre col·lectiu, sinó amb una perspectiva més realista i quotidiana. La nostra finalitat és reflectir la visió d’un col·lectiu que difícilment té accés a mostrar la seva realitat, el cinema no proporciona oportunitats a sectors exclosos de la societat i si ho fa no és a través dels seus protagonistes. El nostre director va néixer amb una discapacitat visual, i en els projectes que durem a terme amb aquesta temàtica o una altra seran interpretats per persones amb discapacitat o hi participaran estretament en el projecte. Esperem que aquest sigui l’inici d’una gran iniciativa i d’establir uns ciments perquè noves generacions tinguin un millor accés a mostrar la seva mirada al cinema.

-Reconeixament

ARFF Paris (France)
International Gold Award (New York)
Barcelona Indie Awards
New Jersey Film Awards (Estats Units)
Paris Film Awards (France)
Festival Transhumant
Naples Film Awards (Italia)
International Festival "Reflection of disability in art" (Grècia)
Vesuvius International Film Festival (Italia)
New Filmmakers New York (Estats Units)
Big Syn International Film Festival (Regne Unit)
Incorto Film Festival (Mèxic)
Premios Orina de Sant Andre de la Barca
Festival Inclús
Festival CinemaKing (India)
Barcelona Human Rights Film Festival
Short Film Slam presente by Mad Lab (Estats Units)
Kids First! Video and shorts Film Festival (Estats Units)
Vienna International Film Festival (Austria)
Best Shorts (Estats Units)
Curt-Movies Barcelona
Indie Fest Film Awards (Estats Units)
Play Shorts (Portugal)
Premis Castellitx (Illes Balears)
International Black & Diversity Film Festival (Canadà)

-Curtmetratge

Storyline: La Maria, una estudiant d'institut amb discapacitat visual, assisteix a classe el primer dia de curs amb l'esperança de passar desapercebuda, sabent que es retrobarà amb certs companys que no li posen les coses fàcils.

Sinopsis: A primeres hores del matí, la Maria arriba a l’institut amb el seu pare, qui, veient-la massa carregada amb l’atril i la llum, es capfica en ajudar-la a portar-ho. Ja a dins del centre, la recepcionista els dona la benvinguda al nou curs, i avisa la Maria que el seu tutor Miquel l’ajudarà a guardar l’atril i la llum després de les classes.

Només en arribar a l’aula, una companya que en aparença sembla que vol ajudar-la, l’Ana, en realitat li pren el pèl i juntament amb els seus amics comencen a molestar-la. Una companya nova, la Julia, defensa la Maria. De seguida arriba el cap d’estudis, que els hi comunica que aquest curs tenen l’oportunitat d’escollir si volen anar a la classe A o a la B. La Maria, cohibida i en veure que el grupet de l’Ana aniran a la A, tria la B.

La Maria intenta fer classe normal, on sembla que s’avé amb la Julia, però durant el descans necessita anar al lavabo per refrescar-se. La tranquil·litat no dura gaire: es tanca dins d’un vàter quan escolta l’Ana i dues amigues seves entrar als banys, les quals la descobreixen i la fotografien amb el mòbil sense permís. En tornar a l’aula, la Maria se sent observada i vulnerada.

Quan toca el timbre, la Julia s'ofereix a ajudar-la, però la Maria declina amablement. Llavors apareix en Miquel i finalment la Maria es deixa ajudar. Després de guardar l'atril i la llum, el tutor l'anima a apuntar-se a alguna activitat i li dona un tríptic de lletres grans que ha imprès per ella.

Tot i que la Maria se sent més animada, en sortir de l'institut l'Ana i la seva colla tornen a molestar-la, ara amb el tríptic, i acaba tornant a casa amb el cap baix. Davant dels pares i la seva germana, fa veure que el primer dia ha anat bé. Després es tanca a la seva habitació, quedant pràcticament a fosques.

Direcció

El nostre funcionament està basat en tres pilars importants. El pilar mestre és mostrar la realitat com una expressió inequívoca del moviment. El temps no té res que el freni, i necessita ser viscut com un instant, una experiència que no ha de ser fragmentada.

La nostra idea es recolza a la càmera com una finestra expressiva del moviment. Per això utilitzem el pla com a base de la continuïtat d’una seqüència sense talls, i aquesta com una unitat temporal d’un instant.

El segon pilar és l’acció, tot moviment requereix d’un canal que el faci fluir. Per nosaltres és l’acció, aquesta comporta un moviment i li dona un significat dins de l’escena que ens proporciona la realitat. A causa d’això, el pla guanya vida i es veu empès pel moviment, volent aportar un significat i acompanyant l’espectador a una experiència immersiva.

El tercer pilar és el ritme, cada pas, cada seqüència, cada pla, és com un to que marca el ritme d’una obra. Cada instant ha de tenir sentit per donar pas al següent i al que el seguirà, creant una composició final amb sentit. Gràcies als altres dos pilars i amb una bona sintonia entre ells, el ritme pot donar diferents significats a l’obra i ajudar l’espectador a no perdre el fil de la història.

Fotografia

Una història com Un dia més demana una fotografia imperceptible, quasi invisible, que pugui fluir amb el guió a mesura que la història progressa.

L’objectiu és construir una il·luminació que se senti natural, respectant i potenciant allò que ens ofereix cadascuna de les localitzacions on succeeix la història, com el protagonisme de les entrades naturals des de l’exterior presents en aquests espais, l'ús de les llums pràctiques o l’absència d’una llum estilitzada de contra, entre altres.

Respecte a la càmera, aquesta sempre estarà en moviment seguint el personatge principal des de prop, tant de manera frontal com des del darrere, perquè també pugui ser partícip en tot el que passa al seu voltant.

Alguns dels referents de la creació de l’estil visual de la pel·lícula són La hija de un ladrón, Libertad, Dos días y una noche o Uncut Gems.

-Campanya

Estem portant endavant diferents iniciatives amb la col·laboració amb PDA Bullying i altres entitats que es van adherint segons participen en aquesta recerca de aconseguir un objectiu comú, que les noves generacions no tinguin que viure situacions d'assetjament escolar, i si en viuen tinguin el millor recolçament possible.

En Español

Hola me llamo Carlos Puig, nací con una discapacidad visual, soy afiliado a la ONCE y vivo en Barcelona. Mi objetivo y sueño es ser director de cine. Hace un año rodé el cortometraje Un dia més, basado en mi experiencia con el bullying en el instituto. Después de un buen recorrido por festivales con la plataforma de entidades sin ánimo de lucro PDA Bullying estamos creando material didáctico.

Este material será totalmente accesible para escuelas y entidades, sin coste alguno. Queremos potenciar la idea de superar el bullying, dar herramientas para prevenir, detectar, afrontar y superar situaciones de acoso escolar. Utilizando el cortometraje como eje central. Pero además queremos completar el material didáctico con otros dos cortometrajes desde el punto de vista del espectador y del agresor, para poder hacer una reflexión mucho más profunda de lo que representa una situación de acoso.

Os dejamos la oportunidad de colaborar con el proyecto, cada pequeña donación es un paso más para acabar con esta situación terrible y que nuevas generaciones no tengan que vivir con ese sufrimiento. Juntos podemos conseguirlo.

-¿Por qué "Un dia més"?

Este proyecto no es sólo un cortometraje sobre el bullying, no forma parte de una pieza solitaria. Un día más es la segunda obra de una serie de proyectos que esperamos que vean la luz y que tienen como objetivo dar a conocer el día a día de la vida de las personas con alguna discapacidad. Sin entrar en la visión actual que tiene la sociedad de nuestro colectivo, sino con una perspectiva más realista y cotidiana. Nuestra finalidad es reflejar la visión de un colectivo que difícilmente tiene acceso a mostrar su realidad, el cine no proporciona oportunidades a sectores excluidos de la sociedad y si lo hace no es a través de sus protagonistas. Nuestro director nació con una discapacidad visual, y en los proyectos que llevaremos a cabo con esta temática u otra serán interpretados por personas con discapacidad o participarán estrechamente en el proyecto. Esperamos que éste sea el inicio de una gran iniciativa y de establecer unos cimientos para que nuevas generaciones tengan un mejor acceso a mostrar su mirada al cine.

-Cortometraje

Storyline: Maria, una estudiante de instituto con discapacidad visual, asiste a clase el primer día de curso con la esperanza de pasar desapercibida, sabiendo que se reencontrará con ciertos compañeros que no le ponen las cosas fáciles.

Sinopsis: A primeras horas de la mañana, María llega al instituto con su padre, quien, viéndola demasiado cargada con el atrilo y la luz, se empeña en ayudarla a llevarlo. Ya dentro del centro, la recepcionista les da la bienvenida al nuevo curso, y avisa a María de que su tutor Miquel le ayudará a guardar el atrilo y la luz después de las clases.

Nada más llegar al aula, una compañera que en apariencia parece que quiere ayudarla, Ana, en realidad le toma el pelo y junto con sus amigos empiezan a molestarla. Una compañera nueva, Julia, defiende a Maria. Enseguida llega el jefe de estudios, que les comunica que este curso tienen la oportunidad de escoger si quieren ir a la clase A o a la B. María, cohibida y al ver que el grupito de Ana irán a la A, elige la B.

María intenta dar clase normal, donde parece que se aviene con Julia, pero durante el descanso necesita ir al baño para refrescarse. La tranquilidad no dura mucho: se cierra dentro de un inodoro cuando escucha Ana y dos amigas suyas entrar en los baños, las cuales la descubren y la fotografían con el móvil sin permiso. Al volver al aula, María se siente observada y vulnerada.

Cuando toca el timbre, Julia se ofrece a ayudarla, pero Maria declina amablemente. Entonces aparece Miquel y finalmente Maria se deja ayudar. Tras guardar el atril y la luz, el tutor le anima a apuntarse a alguna actividad y le da un tríptico de letras grandes que ha impreso por ella.

Aunque María se siente más animada, al salir del instituto Ana y su grupo vuelven a molestarla, ahora con el tríptico, y acaba volviendo a casa con la cabeza baja. Ante los padres y su hermana, simula que el primer día ha ido bien. Luego se cierra en su habitación, quedando prácticamente a oscuras.

Dirección

Nuestro funcionamiento está basado en tres importantes pilares. El pilar maestro es mostrar la realidad como expresión inequívoca del movimiento. El tiempo no tiene nada que le frene, y necesita ser vivido como un instante, una experiencia que no debe ser fragmentada.

Nuestra idea se apoya en la cámara como una ventana expresiva del movimiento. Por eso utilizamos el plano como base de la continuidad de una secuencia sin cortes, y ésta como una unidad temporal de un instante.

El segundo pilar es la acción, todo movimiento requiere un canal que lo haga fluir. Para nosotros es la acción, ésta conlleva un movimiento y le da un significado dentro de la escena que nos proporciona la realidad. Debido a esto, el plan gana vida y se ve empujado por el movimiento, queriendo aportar un significado y acompañando al espectador a una experiencia inmersiva.

El tercer pilar es el ritmo, cada paso, cada secuencia, cada plano, es como un tono que marca el ritmo de una obra. Cada instante debe tener sentido para dar paso al siguiente y al que le seguirá, creando una composición final con sentido. Gracias a los otros dos pilares y con una buena sintonía entre ellos, el ritmo puede dar distintos significados a la obra y ayudar al espectador a no perder el hilo de la historia.

Fotografía

Una historia como Un día más pide una fotografía imperceptible, casi invisible, que pueda fluir con el guión a medida que la historia progresa.

El objetivo es construir una iluminación que se sienta natural, respetando y potenciando lo que nos ofrece cada una de las localizaciones donde sucede la historia, como el protagonismo de las entradas naturales desde el exterior presentes en estos espacios, su uso de las luces prácticas o la ausencia de una luz estilizada de contra, entre otras.

Respecto a la cámara, ésta siempre estará en movimiento siguiendo al personaje principal desde cerca, tanto de manera frontal como desde atrás, para que también pueda ser partícipe en todo lo que sucede a su alrededor.

Algunos de los referentes de la creación del estilo visual de la película son La hija de un ladrón, Libertad, Dos días y una noche o Uncut Gems.

-Campaña

Estamos llevando adelante diferentes iniciativas con la colaboración con PDA Bullying y otras entidades que se van adhiriendo según participan en esta búsqueda de conseguir un objetivo común, que las nuevas generaciones no tengan que vivir situaciones de acoso escolar, y si las viven tengan el mejor apoyo posible.